Sobre el III Pla d’Igualtat

Intervenció de l’Assemblea Feminista Claustre del 15/07/2020

Al llarg d’aquests darrers mesos s’ha donat un fort impuls a la redacció del III pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona. Des de l’Assemblea Feminista valorem els esforços del Vicerectorat d’Igualtat, de les comissions d’igualtat i de totes les persones que hi han participat.

Certament, calia posar fil a l’agulla per acomplir l’imperatiu legal ineludible de dotar-nos d’un pla d’igualtat actualitzat. Tanmateix, creiem que s’ha fet precipitadament cosa que ha impedit obtenir un document plenament consensuat i satisfactori.

Malgrat la situació de confinament en què hem viscut, s’ha imposat un ritme de treball accelerat, a costa d’una dedicació molt intensa de les presidències de les comissions d’igualtat de centre, de les representants de Juntes i Comitès i de les persones voluntàries dels grups de treball, sense tenir en compte la situació ni les possibilitats de conciliació durant el confinament, una manera de fer que és en si mateixa molt poc feminista.

Pensem que caldria reflexionar sobre la conveniència d’aprovar-lo tal i com està actualment redactat, ja que caldria realitzar un procés de negociació real amb la part social, és a dir amb els quatre òrgans de representació de les treballadores que hi estan treballant de manera conjunta. Si no es fes, aquest pla no s’adequaria al que estableix l’article 47 de la llei orgànica d’igualtat, i en definitiva, no seria un pla per a les treballadores i treballadors de la UB.

L’argument de la VR per defensar que es pot aprovar un pla condicionat a una negociació posterior es basa en què les altres universitats tenen plans d’igualtat amb les mateixes limitacions. Però, al nostre entendre, això només vol dir que les altres universitats també estan fora del que estableix la llei d’igualtat.

D’altra banda, malgrat l’esborrany final del Pla s’ha fet accessible a la comunitat universitària amb l’objectiu d’assegurar la transparència del procediment és evident que no s’ha deixat prou temps perquè tothom pugui avaluar-lo i proposar esmenes significatives que culminin un procés participatiu amb plena transparència. Només es va fer una piulada a les xarxes socials i es va publicar una notícia a la web de la UB, però no és suficient per assegurar que aquesta informació arriba a tota la comunitat universitària. Cal tenir en compte el moment en què ens trobem i com no s’ha adreçat cap missatge de manera personal ni per col·lectius, amb només un període de 15 dies per a la valoració i en un mes de Juliol a cavall entre l’acabament del curs i la reincorporació parcial als llocs de treball. A més a més, ha coincidit amb el període de selectivitat, en què bona part del professorat hi participa. Sens dubte, és un temps insuficient si realment es té la voluntat d’assolir un consens col·lectiu sòlid. Arribades a aquest punt, ens plantegem si hi ha una veritable voluntat política d’aplicar el pla, o si bé té més pes el fet de poder dir que s’ha aprovat el tercer Pla d’Igualtat.

Aquest dubte ens sorgeix per exemple, quan veiem que cap de les accions previstes té un pressupost concret assignat per dur-les a terme, o quan la planificació temporal es formula en termes de priorització, i no de dates o terminis concrets. Reivindiquem un pla d’igualtat amb garanties de que es pugui dur a terme.

Aquest Pla d’Igualtat ha de servir per quelcom molt més ambiciós que per deixar de sentir els arguments de les representants de l’assembla feminista al claustre i al consell de govern sobre la situació il·legal en què es col·loca un II pla caducat, motivació que no pot deixar d’agradarnos perquè respon a la incidència política que volem tenir

Exigim l’acompliment de la legalitat establint processos de negociació reals amb la intenció d’arribar a acords, desmarcant-se d’una violència institucional que obstaculitza i dilata la implementació de mesures que eliminin la discriminació laboral de les dones de la UB.

Violència que també es manifesta en el curs de les sessions de treball del pla, quan des d’una situació clara de poder es menysprea les representants legítimes de les treballadores de la UB, i per extensió totes les treballadores de la UB, per exemple amb atacs ad-hominem injustificables o amb afirmacions tan sorprenents com la del gerent, que sosté que la UB no és una empresa

Assemblea Feminista de la UB

Barcelona 15 de juliol del 2020