FEMINISTES CONTRA LA IGUALTAT?

La postura de l’Assemblea Feminista UB respecte l’aprovació del III Pla d’Igualtat

Arran del rebuig per part del Rectorat d’atendre la nostra demanda de retirar l’aprovació del III Pla d’Igualtat del Consell de Govern del proppassat 7 d’octubre, l’Assemblea Feminista es veu amb la necessitat i l’obligació de clarificar el sentit d’aquesta demanda, i de fer front a les falses insinuacions i distorsions sobre la nostra postura al respecte.

L’Assemblea Feminista de la Universitat de Barcelona és un col·lectiu no mixte format per professores, alumnes i personal d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona que es constitueix fa dos anys per la necessitat de compartir entre nosaltres experiències i coneixements i per impulsar la lluita per la igualtat i la no discriminació de les dones a la comunitat universitària. És evident que les dones que componem l’Assemblea estem i hem estat involucrades en la feina ordinària de les comissions d’igualtat de centre i en altres espais dins i fora de la Universitat. Tot i així, creiem que les mesures impulsades pel nou Vicerectorat d’Igualtat son encara massa discrecionals i/o insuficients i veiem la nova Assemblea com una via més democràtica i horitzontal de vehicular les nostres inquietuds. Per això ens vam decidir a presentar la nostra candidatura al Claustre i vam aconseguir que 17 de nosaltres entressin com a claustrals en les darreres eleccions.

Tot i així, des del començament, tant el Rector com la Vicerectora d’Igualtat han interpretat la nostra mera existència com una amenaça. Com ja vam denunciar en el seu moment, no es van estalviar esforços per invisibilitzar les candidatures dels i les claustrals, i les tensions entre els òrgans de govern i l’Assemblea han estat constants. Ni el Rector ni la Vicerectora han dissimulat gaire el seu desconcert i disgust davant les veus dissidents en el Claustre, en el Consell o en les comissions. Nosaltres considerem que les discrepàncies son quelcom natural al funcionament democràtic i transparent de les institucions. També pensem que el diàleg és l’instrument per aconseguir millors consensos. És una llàstima que les persones que han rebut l’encàrrec de fer funcionar aquestes institucions no hagin estat en les formes i en els procediments a l’alçada d’aquesta exigència.

Al Consell de Govern, així com en les diferents reunions de la Comissió d’Igualtat, s’ha presentat la postura de l’Assemblea Feminista UB com a deslleial i contrària a la igualtat. Però aquest afirmació distorsiona la nostra implicació real en l’assoliment de la igualtat de gènere a la universitat, implicació que va molt més enllà de la mera pertinença a l’Assemblea Feminista. Ens agradaria recordar que, no només som i hem estat part de les comissions de centre, també hem col·laborat en tota mena d’iniciatives impulsades pel Vicerectorat, tot i que aquestes hagin comportat escàs o nul reconeixement. Hem dissenyat actes, cursos, xerrades; hem assistit a innombrables reunions a hores impossibles; ens hem format i hem estat formadores; ens hem integrat en grups de treball; hem dirigit, llegit i avaluat TFG, TFM i tesis doctorals. Hem estat part de l’elaboració del protocol d’assetjament, formem part de comissions específiques i acompanyem víctimes en moments molt difícils amb els escassos recursos que la universitat posa a la nostra disposició. Una de nosaltres inclús ha rebut la menció Encarnació Sanahuja per l’excel·lència en la docència amb perspectiva de gènere. No cau de la nostra banda la càrrega de la prova de si estem o no per la igualtat.

Vam rebre amb molta il·lusió la notícia de l’elaboració del III Pla d’Igualtat, després que el segon portés més de sis anys caducat. Vam treballar en les diferents línies i eixos colze a colze amb altres companyes i companys de la universitat. No obstant això, vam posar de manifest des del principi la necessitat de respectar la normativa vigent pel que feia a la diagnosi i l’explotació de dades, tant com en el disseny de les accions estratègiques. Tot i així, ni el Vicerectorat ni la gerència van fer la seva feina i el pla va néixer ja amb un dèficit important i incomplint la normativa vigent en matèria laboral.

Després de que aquesta feina s’engegués, va venir la pandèmia i l’emergència sanitària i el món es va trastocar. De cop, estudiants, docents i PAS ens vam veure abocades a una realitat nova, tot provant de fer equilibris per arribar a tots els fronts. La universitat va posar la directa i va seguir aferrada a la mateixa lògica de la hiperproductivitat que fa temps que totes sabem que és insostenible. El Vicerectorat d’Igualtat no va ser una excepció. Es van programar una i dues reunions setmanals, generant un ritme de treball que era impossible de conciliar amb la docència, el teletreball i les situacions de cura de menors i persones dependents. Quan vam demanar al Vicerectorat què pensava fer per conèixer les possibles situacions de vulnerabilitat de la comunitat universitària i avaluar l’impacte de gènere de l’emergència sanitària va respondre amb la sorprenent idea de crear un grup de treball específic i un nou calendari de reunions. Aquest gest evidencia que no s’havia entès res. Per acabar-ho d’arreglar, la feina d’aquest grup va arribar tard i malament. No sabem què s’ha fet de l’enquesta ni què es farà amb els resultats. Segueix la tònica d’aquest mandat: un munt d’accions visibles i acolorides, però sense contingut ni projecció a llarg termini.

El III Pla d’Igualtat arriba a la seva aprovació sense haver fet una part dels deures – incloure la negociació amb la part laboral – i havent evitat un debat profund. L’Assemblea Feminista porta molt de temps reclamant que el context actual no proporciona les condicions de possibilitat per aquest diàleg mesurat i tranquil que un pla d’igualtat requereix. Es tracta d’un pla molt bo i ambiciós en molts aspectes, però deixa fora de cobertura a un col·lectiu de 8000 persones treballadores de la Universitat introduint, per tant, desigualtats entre els drets i la protecció de les persones que la componem. Un pla que provoca escletxes i divisions i perpetua de les desigualtats no pot anomenar-se “Pla d’Igualtat”. En aquest sentit, i pel que fa a l’incompliment de la provisió de dades i indicadors de diagnosi i de la negociació de mesures en l’àmbit laboral la Universitat de Barcelona perd dues oportunitats. D’una banda, l’oportunitat de generar un coneixement molt valuós sobre les circumstàncies que travessen les vides dels seus treballadors i treballadores. D’una altra, de liderar en la societat un canvi real en el camí de la igualtat i ser tan excel·lent com diuen les campanyes publicitàries que son la marca d’aquest mandat.

Se’ns titlla d’extremistes i radicals. Tant el II com el III Pla d’Igualtat han demostrat amb dades i evidències empíriques que les dones de la UB pateixen desigualtat i discriminació en tots els àmbits de la vida universitària: docència, recerca, transferència i consolidació professional. Aquestes desigualtats provenen de dinàmiques que s’han anat assentat durant molt de temps i que, per això, son sistèmiques i estructurals. No entenem com un canvi envers la igualtat d’un sistema que perpetua la desigualtat pot ser una altra cosa que no sigui extrema ni radical.

Per part de l’Assemblea Feminista, després d’haver patit l’actitud de menysteniment del Rectorat i el Vicerectorat durant tots aquests mesos, no queda cap dubte que posarem tot l’esforç en que aquestes persones no renovin mandat. Ara bé, sigui quin sigui el nou equip rectoral, l’Assemblea Feminista continuarà essent la consciència vigilant de la negociació de la part laboral, així com del compliment punt per punt del III Pla d’Igualtat. A totes les persones que formem part de la comunitat universitària ens hi va la vida.

Barcelona, 9 d’octubre de 2020

Hi ha un comentari

  1. […] Altres crítiques a l’administració actual com la de l’Assemblea feminista de la UB se centren en el III Pla d’Igualtat del Consell del Govern impulsat pel Vicerectorat d’Igualtat, ja que el consideren insatisfactori i les seves mesures com “massa discrecionals i insuficients”, a més de no tenir en compte la participació del col·lectiu de PAS. Acusen també al rectorat i òrgans de govern d’intentar invisibilitzar la seva tasca com assemblea feminista i s’han produït xocs entre membres de l’assemblea al claustre i personal del govern. Així doncs hi ha hagut una mala entesa del govern de la Universitat amb l’Assemblea Feminista de la UB. Per no estendre’ns més en aquest punt deixarem un enllaç a l’article original de l’Assemblea sobre el III Pla d’Igualtat que podreu consultar punxant aquí. […]

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.